Els models de xarxes neuronals artificials estan inspirats en el cervell humà. Fins a data d'avui els resultats obtinguts són molt interessants perquè han demostrat resoldre el problema dels algorismes estàtics alhora de reconèixer patrons, estimar probabilitats, tendències de mercat, previsió dels fenòmens atmosfèrics, etzètera. No obstant, la potència d'aquests models està necessàriament vinculada amb unes infraestructures molt importants, lluny de l'abast de la majoria dels estudiants.

El problema de que sigui tan dificil avançar és perquè els seus avenços estan supeditats als avenços en la Neurociència i aquest camp requereix de finançament i de tecnologies que encara no existeixen a l'actualitat.

Per això, quan em vaig quedar encallada en el desenvolupament del maquinari de la REI vaig decidir tornar a l'estudi i la comprensió del funcionament del cervell humà. Des d'aleshores he llegit unes desenes de llibres, alguns dels quals han suposat un repte entendre'ls per les meves mancances en neurologia.

No obstant, replicar un cervell humà no ha sigut mai l'objectiu d'aquest projecte. La idea és construir una màquina amb determinades capacitats per dur a terme tasques que per nosaltres siguin útils, bàsicament les mateixes que Karel Čapek plantejava en R.U.R publicada al 1921.

En els diversos estudis sobre el desenvolupament del sistema cognitiu humà hi ha una sèrie de conceptes que es repeteixen constantment:

El desenvolupament es completa passant per tres etapes prèvies que són clau que ens preparen per aprendre conceptes més abstractes i generar a posterior aprenentatges complexos.

He llegit els treballs de diversos erudits en el camp i tot i que hi ha molts de punts de convergència, existeix un buit en el que només hi ha hipòtesis que amb uns experiments es confirmen i amb d'altres es desmenteixen. La solució a aquest debat només l'esbrinarem quan siguem capaços de crear rèpliques de les estructures de les capes que formen les xarxes neuronals. Ja sigui perquè naixem amb un maquinari pre-programat o perquè ho poguem aprendre, al final totes solucions passen per decodificar el codi ensamblador del cervell humà.

El meu projecte, la REI és un sistema cognitiu dotat d'eines que li permetran obtenir dades del seu entorn a través d'un braç, una extremitat, una càmera i un micròfon. Aquestes dades seran processades per un cervell que he dissenyat i pre-programat perquè pugui realitzar relacions de conceptes i associar/dissociar-los al sistema de percepció i motricitat. Al final el cervell de la REI tindrà una estructura de dades separada per capes amb les que processarà la informació i generarà aprenentatges propis.

Això és la REI.